'Salvatore'
Aragonés: homenatge a un periodista de raça amb motiu de la seva jubilació
El professor
de la Facultat de Ciències de la Comunicació i antic degà d'aquesta facultat
Salvador Aragonés ha rebut aquest dimecres, 30 de maig, un homenatge a la UIC
amb motiu de la seva jubilació. L'acte, presidit pel rector Pere Alavedra, va
ser molt proper i emotiu i va comptar amb una laudatio per part del degà
actual, Iván Lacasa, i amb un discurs a càrrec del mateix Salvador, que va fer
emocionar l'auditori.
.........................................................
Impressions
d'un client antic a l'homenatge al professor Salvador Aragonés per la seva
jubilació
A l'inici de
l'acte, el rector de la UIC, Pere Alavedra, ha assenyalat al periodista que
jubilar-se prové de júbilo, goig, més enllà d'altres consideracions d'aquesta
etapa de la vida. Aquestes paraules han precedit la laudatio de l'acte
acadèmic, a càrrec d'Iván Lacasa, degà de la Facultat, que ha destacat que en
la carrera professional del primer degà de Comunicació de la UIC, l’estada de
vuit anys de corresponsal a Roma és el que ha marcat de forma qualitativa
aquest periodista i doctor (per la Universitat de Navarra i la UIC,
respectivament). Entre els mèrits professionals, ha destacat la seva tasca al
capdavant de la delegació catalana d'Europa Press (va passar de tenir deu a
cinquanta persones sota el seu càrrec), el prestigi professional i la seva
honestedat reconeguda, així com la gran capacitat per delegar i apostar per
equips joves, juntament amb scoops com el nomenament de Joan Carles I
com a successor i la cèlebre frase "tranquil, Jordi, tranquil" del
23-F. Com a síntesi, el degà ha citat les paraules d'un gurú de l'homenatjat,
Emil Dovifat, "el periodista obra, interpel·la".
“Aquell que
fa”
Al parlament
de resposta, Salvador Aragonés ha destacat que com a ensenyament professional
—en l'òptim acadèmic— s’ha de passar de la praxi a l'empíria. No és casualitat
que aquesta perspectiva coincideixi amb el mot agència: el que fa (fent
copypaste del Diccionario Usual de la Real Academia Española,
"agència" prové del llatí agent?a, d'agens -entis). I
el primer que ha de saber fer un periodista és sintetitzar qualsevol bona
història en un titular que faci que la notícia es llegeixi. Juntament amb el
fet de ser periodista d'agència, "Salvatore" —com el coneixien els
seus col·legues a Roma— ha reconegut que aquesta etapa el va marcar
professionalment, circumstància que li ha permès conèixer moltes de persones.
Ha desgranat diferents anècdotes, com haver estat confós una vegada, per
pronunciar amb gran precisió el nom rus "Vladimir", amb un espia rus
per una font vaticana.
Vida i força
Aragonés ha
subratllat que el periodisme és vida, i que el aquest exercici professional
requereix virtuts (paraula l'origen etimològic de la qual prové de força),
així com l'estimació a les persones i a la veritat en ple exercici de la
llibertat, entesa com a una potència intel·lectual que resideix a l'interior de
la persona i que, per a alguns, és una marca transcendent.
En aquest
sentit, el periodista ha de recolzar-se en tres pilars o competències: el text
(el llenguatge com a instrument per explicar), el context (disposar de
profunditat en un compendi ampli de matèries per saber interpretar l'abast i
interès dels fets per a les persones) i les fonts, sense les quals el
periodista és “com un arbre sense fulles”.
D'altra
banda, el professor Salvador Aragonés ha destacat la transcendència acadèmica
de la tasca dels col·lectius que formen la comunitat universitària, com ara el
Personal d'Administració i Serveis (PAS), especialment rellevant quan es va
forjar la nova Facultat de Comunicació que a ell li va correspondre com a
primer degà a la UIC.
Last but not
least
En l’àmbit
més personal, Aragonés s'ha autodefinit com un "català, mig romà i
navarrès" i s'ha acomiadat fent referència al refrany anglès "last
but not least" (“últim, però no menys important”), i a la seva família
—la seva dona i els seus vuit fills—, que és la que ha fet possible superar les
vicissituds i canvis en la seva carrera professional, i sense la qual no hauria
estat capaç de fer gaires coses.
Text escrit
per Toni Fité, professor conferenciant de la UIC
El 1998,
després d’estudiar i finalment contractar els serveis per a un projecte
editorial que dirigia, vaig conèixer Salvador Aragonés (Vinyols i els Arcs,
1942), aleshores delegat a Catalunya d'Europa Press. Ell va resoldre amb gran
professionalitat els diferents fronts en un moment en què Internet era quelcom
absolutament pioner. Des de llavors he seguit amb interès i simpatia la seva
trajectòria professional i m'ha encantat tenir l'oportunitat d'acudir a l'acte
acadèmic d'homenatge, pel fet de ser també professor conferenciant de la
Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC.
Comentarios
Publicar un comentario