El ojo crítico

Salutacions: rector, degà, claustre, alumnes, amics. Em va costar acceptar aquest acte, com bé sap el doctor Eduard Martí, però em va convèncer dient que no era per a mi, sinó pels altres: el demés tenen dret al agraïment. I és que als periodistes no ens agrada parlar de nosaltres, sinó parlar del que passa fora de nosaltres el que passa als demés. Jo sempre he mantingut una separació molt neta entre vida professional i vida familiar: les barreges no són bones, menys que tot barrejar les idees i opinions personals amb els fets. Es quan el periodisme pateix, però més pateix a qui ho fa que acaba moltes vegades abandonant la professió fastiguejat, perquè una cosa són els fets i una altre són les opinions que no convé barrejar. En els fets ens podem equivocar  a vegades, dependent de les fonts i de la diligència emprada en la investigació del fet o per manca de temps. Amb les opinions ens equivoquem sempre, sobretot  per els qui no pensen com nosaltres. Quan vàrem programa...