Avui s'ha celebrat al Centre de Lectura de Reus un acte d'homenatge al catedràtic de Literatura Ramon Oteo Sans, que va morir l'any passat. La meva amistat amb ell, companys de l'Institut Gaudí de Reus, m'ha fet escriure aquest record d'adolescència: A Ramon Oteo Sans, Catedràtic de Literatura Quan curtes i pansides són les paraules! Reus, 28 de Gener de 2016 Avui tinc un record dins de l’ànima tant clar com el d’ahir, com el de fa quasi 60 anys. Anàvem pel claustre de l’Institut que es deia Gaudí. Tu hi vivies amb el teu pare don Marcelo i la teva mare. Anaves amb el cap baix, sempre pensatiu, sempre rumiant, sempre escrivint alguna cosa a la memòria. Tu i jo ens explicàvem la vida, els èxits i els fracassos, els amors i els desamors. Somiaves –somiàvem—amb dies de glòria, amb dies d’il·lusions vives i mortes, amb dies de soledat i de companyia. A tu, Ramon, t’agradava més la soledat i la malenconia, i a mi la vida amb la gent i la gre...
Reflexiones sobre la actualidad (Artículos del autor publicados en la prensa)