Per què tanta “burrocràcia” per els pagesos?

 

                                                           

El sector agrari viu, cada vegada més, penjat de normes, normatives, que venen de Brussel·les i dels governs centrals o autonòmics. És el que se’n diu paperassa, la qual la gestiona una gran burocràcia, que en llenguatge castís n’hi diuen “burrocràcia”, perquè no poques vegades o no serveix de res i només fan perdre el temps, o retarda les decisions administratives. Això és degut a que hi ha masses funcionaris que... se’ls ha de donar feina.

No vull entrar en demagògies o exageracions, però avui demanen als agricultors papers per aquí, papers per allà, per cada cultiu i portar l’anomenat Quadern Digital, on s’hi anota tot, cada cultiu, cada canvi de cultiu, si s’esporga o no s’esporga, si es rega i si s’utilitzen fertilitzants i quins, etc. La PAC també es massa complicada per tal de obtenir ajudes. Total, que els pagesos viuen ofegats per la paperassa, a la que hi tenen que dedicar, en alguna cassos, fins una hora diària. I això amb explotacions petites com les nostres, es massa. Els pagesos no volen ajudes, sinó viure del propi treball, de la pròpia feina.

Però la paperassa no és la única cosa. La pagesia protesta per l’entrada de productes forans, com el Marroc i tants altres, on no cal que mirin prim no amb els productes fitosanitaris, ni amb les traves que els hi venen imposades pels governs de Brussel·les i els del propi país. No es pot fer la competència amb productes que no necessiten tants miraments tècnics i mediambientals, i on també es mira menys la salut amb els productes fitosanitaris. Es fan acords amb MERCOSUR i també amb altres països sense mirar els interessos de la pagesia de casa nostra.

En la revolta actual dels agricultors o pagesos també hi ha la queixa per la cadena alimentària. Mentre al camp, en origen, es paga posem per cas, a 40 cèntims, el consumidor en paga 1 o 2  euros o més, multiplicant els preus amb un 100, 500 i fins i tot 1.000 per cent. Caldria retocar  la cadena alimentària.

I una altre cosa, que no és la última. La pagesia no és ben considerada socialment, i això impedeix, no poques vegades, la successió familiar a les explotacions. I com que les persones que es dediquen al camp són poques en comparació en altres sectors com el secundari o terciari, els polítics no s’hi fixen massa per treballar en favor del camp, de l’agricultura, perquè sumen pocs vots.

Una demostració d’això és que fins ara, en el govern de la Generalitat, en el Consell Executiu hi havia una conselleria que es deia Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Avui es diu Conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. I l’agricultura i els agricultors, ramaders i pescadors? Se’ls ha emportat el vent?.