Plusvàlua,
20 de febrer del 2020
Avui
parlarem dels preus agrícoles. La insuficiència de preus han mobilitzat al camp
de Catalunya i de mitja Espanya, des d’Andalusia, Extremadura, València, Aragó,
Galícia.
Un
sol argument: o els pagesos i ramaders es guanyen la vida o s’ha acabat
l’agricultura.
¿Algú
pot pensar que després de treballar un mes o un trimestre arribi al final i en
lloc de cobrar hagi de pagar? Bé, això és el que passa al camp, als
treballadors del camp, als agricultors, als pagesos, als ramaders.
¿I
qui són els culpables?
¿Els Estats Units perquè han pujat els aranzels de l’oli i el vi?
¿Brussel·les que per fer abaixar els preus importa
aliments més baratos i produïts de qualsevol manera, fent una competència
deslleial a l’agricultura dels països membres?
¿A
Europa que exigeix qualitat i l’ús dels productes fitosanitaris determinats, ¿quan
no els exigeix als tercers països importadors?
¿El
govern Espanyol que qualifica de “pijos” als del camp andalús? Ara el
vicepresident Pablo Iglesias diu “apreteu”, com feu el president Torra quan
parlà als CDR.
¿És
culpa de La Generalitat que intervé tard,
i no té cap influència en el govern de Madrid ni a Brussel·les?
¿Es
culpa de la distribució que treballa amb marges massa alts?
¿Són
les cooperatives perquè atomitzen el mercat creant una oferta molt dispersa?
Però
és més. Avui comença la cimera europea que ha de tractar dels pressupostos de
la Unió. En aquests pressupostos ---i conseqüència del bréxit--- es vol
rebaixar en un 14 per 100 les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), es a dir a la agricultura comunitària.
Impossible tirar endavant. La ministra espanyola d’afers exteriors, González
Laya, ha dit que són uns pressupostos “injustos” i d’altres països com
França o Itàlia tampoc hi estan d’acord…
Sembla
que els països europeus estan dividits i no s’aprovaran aquests
pressupostos …al menys aquesta setmana,
però, ¡alerta!, ja han posat l’espasa de Damocles damunt de l’agricultura.
De
tot això i més parlarem avui.
Comentarios
Publicar un comentario