Ir al contenido principal

El coronavirus marca l´agenda econòmica, política, esportiva i social del món,


Plusvàlua, 5 de març de 2020 Ràdio Estel

No ens agradaria parlar del tema. No... Però si no en parléssim semblaria que vivim, que el programa Plusvàlua viu, en un altre planeta. Estem parlant del coronavirus.

Perquè és ben cert que és aquest virus ha contagiat tota l´agenda econòmica mundial. I no solament la agenda econòmica, sinó la política, la del turisme, la del esport, la del ensenyament.

Avui havia de començar el Saló Internacional de l´Automòbil a Ginebra, cancel·lat pel govern suïs, i ahir havia de començar la fira del turisme a Berlin, també cancel·lada pel govern.
Quan la senyora Merkel va arribar a una reunió del Consell d´Europa,  va donar la ma al president, però aquest li va dir que no, que se saludaven amablement, però sense donar-se les mans.

Avui hi ha molta por de contagiar-se del coronavirus. Fins i tot el papa Francesc, després de recitar la Àngelus dominical –en que havia manifestament tossit vàries vegades—va córrer el rumor que el Papa teia la malaltia... s´havia contagiat del coronavirus.

El Papa,. Previsor, va fer-se la prova del virus, per apagar les veus que corrien i... perquè (va dir) “jo ja tinc 83 anys... i m´he de fer la prova”.

En el tema religiós, les autoritats franceses van fins i tot clausurar el manantial d´aigua que surt a la gruta de Lourdes... I no ha faltat que alguns que diguessin: “!!Ai si se n´entera la Mare de Déu!!”
El coronavirus ha aconseguit que el president francès, Emmanuel Macron, cancel·lés tots els seus viatges al exterior, modificant una agenda política important. I el president italià, Sergio Mattarella, cancel·lés el proper viatge a Moçambic.

I no solament a Macron i Mattarella, sinó diferents viatges de líders asiàtics a Europa i Amèrica del nord.

En el Turisme, els responsable de Turisme de Barcelona, no va coler donar les dades del baixon turístic a Barcelona: massa gros.

Pel que respecta a Barcelona i Catalunya, el coronavirus ha obligat a

-la cancel·lació de viatges programats per al mes de març, especialment de turistes procedents de països asiàtics, en particular de la Xina, Corea, Tailàndia i el Japó.

La cancel·lació s'està traslladant a tot el sector turístic i s'han anul·lat massivament les reserves de guies turístics, d'autocars, restaurants i hotels,      i també s'ha notat en el nombre d'entrades a la Sagrada Família, la Casa Batlló i el Museu del Barça, entre altres punts d'interès.
Bona part del turisme que rep la ciutat ho fa a través de viatges organitzats, al voltant del 70%, per la qual cosa la cancel·lació dels grups continuarà tenint efectes a mitjà termini, segons apunten fonts de la indústria turística.

Patirem.

Comenta Mari Paz Alonso, presidenta de l'Associació Professional d'Informadors Turístics (APIT) que  “El descens de reserves i les cancel·lacions d'altres ja fetes és brutal, pràcticament s'han anul·lat totes les que venen de touroperadors que treballen amb el mercat asiàtic per al mes de març”. Una caiguda tan brusca no s'havia produït mai a Barcelona, ni tan sols després dels atemptats de l'agost del 2017.

L´alarmisme mundial és terrible: la Xina no exporta les parts i components de les indústries occidentals que es queden sense poder ensamblar o construir els seus productes.

La OCDE ja rebaixa el creixement dels països membres en algunes dècimes.

La més grossa ha estat l´anunci de la FED, on Jerome Powell, president de la Reserva Federal, ha decidit baixar mig punt el tipus d´interès oficial del Estats Units, el que afecta a tota l´economia mundial. L´anunci, fet per sorpresa i no quan tocava (als voltants de sant Josep) es va fer el dimarts. No es feia d´aquesta manera des del 2008, poc després de caure el banco Lehman Brothers. ¿Estem prop d´una recessió? ¿O Trump busca la reelecció?

A l´esport assistim a la cancel·lació de partits, o fer-los sense públic, o fins i tot pensant en l’anul·lació de les Olimpíades de Tokio previstes per aquest estiu.

I mentre estant a Madrid hom parla de la Llei de Llibertat Sexual, de masclismes i feminismes al ministri de Justícia o tal i qual. No anem bé.

Comentarios

entradas populares

Gaudí no era un soltrerón ni un masón

El escritor e ingeniero Josep Maria Tarragona i Clarasó (Barcelona, 1957), es un gran divulgador de la vida y obra del genial arquitecto y artista, Antoni (Anton le llamaban sus familiares y amigos) Gaudí i Cornet. Muchos escritos de JM Tarragona están en la web www.antonigaudí.org , y ahora acaba de publicar su segunda biografía de Gaudí: “ Gaudí, el arquitecto de la Sagrada Familia ”, en español, catalán e inglés. Se preparan las ediciones en alemán, francés e italiano. En la presentación del libro –que tuvo lugar en la Cripta de la Sagrada Familia—el libro fue calificado de “definitivo”, aun tratándose de una “biografía breve”. Lo entrevistamos en una salita de su despacho, especial para el Diari de Tarragona -SA.- Gaudí, ¿de Reus o de Riudoms? -JMT.- Gaudí nació legalmente en Reus. Así consta en la partida de bautismo (no había Registro Civil entonces), en su cartilla militar y en los documentos y actas notariales que le mencionan. Sin embargo, existe una tradición

El uniforme en el colegio ¿sí o no?

Ejemplar la actuación  del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg,  quien siempre lleva la misma ropa. El uniforme para ir al colegio, en los niveles obligatorios, levanta polémicas todos los años. ¿Sí o no al uniforme? Veamos qué dicen los partidarios y los detractores. Los detractores del  uniforme dicen que este señala a los niños y niñas de clase social alta. Además, el uniforme es desechado sobre todo por las niñas, que lo aborrecen muy pronto porque ellas quieren ser “distintas”, y dejar de ser “colegialas”. Así mismo -dicen los detractores- tanto chicos como chicas ven el uniforme como una cosa  antigua , de antes, no lo quieren. Los padres también piensan lo mismo: el uniforme va contra la formación de la personalidad de cada niño o niña, cuando se debe fomentar que cada alumno/a destaque por sí mismo/a. El uniforme, como su nombre indica,  uniformiza  cuando hoy cada vez más se tiende a individualizar. Los padres y educadores que  son partida

¿Por qué hay que prohibir los piropos?

                (Aleteia) Un piropo es una galantería, un cumplido, un halago, una lisonja que va dirigido a una mujer para exaltar su persona, su belleza . ¿A qué mujer no le gusta que se le diga que está muy guapa? Lo que ocurre es que la mujer está siendo peor valorada en la sociedad actual y solo es contemplada por una buena parte de los hombres como objeto de deseo . ¿Tendrá que ver con ello la ideología de género? Ese ya es otro tema. No confundir los piropos, con las expresiones groseras, bastas, soeces, bajas, en definitiva maleducadas, molestas y desagradables, que hieren la intimidad de la mujer . Prohibir o “erradicar” los piropos me parece una solemne tontería, cuando estos son galantes, delicados e ingeniosos. Sí que podrían rechazarse socialmente (no penalmente) las expresiones desagradables que ofenden a la mujer, como apunta Ángeles Carmona, presidenta del Observatorio de la Violencia Doméstica y de Género español, dependiente del Consejo General del Poder Judi