La Generalitat posa més límits als actes religiosos catòlics

La Generalitat sembla que tingui por de la religió catòlica i posa molts entrebancs. Un d’ells és la limitació de persones presents en els actes de culte. En una primera vegada, la Generalitat va establir una limitació de deu persones en cada acte de culte, quan les tendes estaven obertes.

Aquesta discriminació va obligar al Cardenal Omella, que a més de arquebisbe de Barcelona és el president de la Conferència Episcopal Espanyola, a escriure una nota en la que digué que aquesta limitació era “injusta i discriminatòria” tot fent referència al dret fonamental a la llibertat religiosa.

La Generalitat es va tirar enrere, perquè, si la cosa anés més amunt (la Nunciatura estava a punt de fer una protesta al govern), tenia totes les de perdre. No pot tenir la mateixa limitació un comerç que una catedral o basílica. A Montserrat, per escoltar la Salve del escolans, només podien entrar deu persones, i a quasi tots els familiars dels escolans els estava prohibit l’entrada.

Després, el govern va decidir que s’ampliés el nombre de fidels a un 30 per 100 de la capacitat del temple, doncs no és el mateix una basílica, com la de Santa Maria del Mar o Montserrat, o una església de poble, com la de Alp o la de Vinyols i els Arcs, per exemple.

L’alarma, per la Generalitat, va venir de nou, quan es celebrà la beatificació del jove anglo-català, de 19 anys, Joan Roig i Diggle, assassinat pels  milicians republicans, perquè era catòlic. L’arquebisbat que sempre s’ha demostrat complidor de la llei, va demanar permís a la Generalitat per celebrar aquesta beatificació, i el Procicat, que és l’organisme competent, li ho va donar.

Varen concelebrar la missa i la cerimònia de beatificació, el cardenal Joan Josep Omella, l’arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el Nunci de la Santa Seu a Espanya, Bernardito Auza, y un grup de bisbes catalans, entre ells l’Arquebisbe de Tarragona, i Primat, Joan Planellas, i fins a 15 bisbes. Hi van assistir unes 600 persones quan a la Sagrada Família hi caben uns 2.000.

Al dia següent van començar les denúncies contra l’excés de fidels a la Sagrada Família, ben recollides per els mitjans de comunicació a tot arreu. La Generalitat, per treure’s el problema de sobra va anunciar, oficiosament, que estava treballant amb un projecta que limita a 100 persones el màxim de fidels presents amb un acte de culte, sigui quin sigui l’aforament del temple. El departament de Salut diu que aquestes manifestacions de culte poden alimentar els contagis de la Covid-19 i ha obert una investigació del cas de la beatificació.

Veient quins son els uns i quins són els altres, el rerefons de tot està en els qui no volen airejar que les milícies republicanes siguin responsables de tants assassinats com els que hi va haver a Catalunya a l’any 1936 i 1937, com bé escriu l’historiador Jordi Albertí Oriol en “El silenci de les campanes”, que tracta de la persecució religiosa durant la guerra civil. 

El mateix cardenal Vidal i Barraquer, es va tenir que exiliar per la persecució dels republicans. Després amb Franco no va poder tornar. Albertí és un autor molt poc sospitós de partidisme. Quan moltes i moltes malifetes i crims s’atribueixen al franquisme, venir a dir ara que els milicians assassinaven a moltes persones per odi a la fe catòlica, aixeca malestar de qui diu o pensa que tots els mals venen del franquisme i tota la bondat dels republicans. No va ser així.

Precisament el president actual de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, que va ser conseller durant la època de Jordi pujol, m’explicà que havien iniciat estudiar les causes de beatificació dels prop de 300 joves de la Federació de Joves Cristians assassinats durant la guerra civil pels milicians republicans, per odi a la fe catòlica. La Federació contava al 1936 amb uns 30.000 joves.

És a dir, aquí no es critica si n’hi havia 500 ó 600 a la Basílica de la Sagrada Família, sinó que es volen crear ombres de il·legalitat en la cerimònia. Els fet històrics estan ben documentats i no es tracta de qüestionar-los perquè són massa clars i evidents. S’entra per la porta del darrera, per la legalitat del acte en sí, a fi d’ombrejar la figura del beat.