Ir al contenido principal

Sobreviu a la Lleva del Biberó i presenta les seves memòries als 97 anys.


La notícia no és la presentació d’un llibre (tants abans de Nadal). Tampoc ho és que parla de la Batalla de l‘Ebre. La notícia és que en Joaquim Oller Viladrosa (en Quim), va presentar dijous, a Barcelona, ell en persona i als seus 97 anys,  un llibre d’apunts seus de la Quinta del Biberón, o Lleva del Biberó, de la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil.

Es titula “Vivències d’en Quim”  i va dedicat “a totes aquelles persones que es van veure mobilitzades i enviades a la Batalla de l’Ebre, i de manera molt especial al meu benvolgut i respectat tinent Gambin”. Afirma que sempre ha volgut guardar “tota la meva documentació sobre aquesta maleïda guerra”, i la va lliurar al Museu Fayón, un poble de la Franja a la província de Saragossa. És un dels millor museus de la Guerra Civil i el millor sobre la Batalla de l’Ebre, segons va comentar el reporter franco-espanyol, Luis Arenyas, que prepara un llibre sobre la Lleva del Biberó per tot Espanya.

En Quim no vol fer un llibre “sobre la Guerra”, sinó un llibre “contra la Guerra”. Recorda que ells, de la “Lleva del Biberó”, “érem nois nascuts l’any 1920, de 17 i 18 anys, que vam ser enviats a primera línia de la Batalla de l’Ebre, la més cruel i llarga de totes, sense a penes haver fet instruccions. Jo tenia 17 anys i no volia anar a la guerra, però com tots ells vaig ser cridat i obligat a anar-hi, tot i que vaig poder sobre viure a pesar de veure de prop la mort tantes vegades”. Va veure “tantes barbaritats per ambdues bandes”… i la mort de molts d’aquests nois de la seva Lleva del Biberó.

No ha volgut escriure un llibre vist des d’una part, perquè ell està en total desacord amb la guerra i les barbaritats que inclouen. Tant és així que a casa seva no va voler mai una joguina bèl·lica en mans dels seus fills. Li ha espantat sempre pensar en guerres. En Quim, catalanista molt sentit i home religiós, portà sempre amb ell –amb el perill que això comportava al bàndol republicà—una medalla de la Mare de Déu, que el va salvar de tants riscos i problemes.

Aquesta medalla s’ha fet reproduir amb un disseny de Dalí, i per primera vegada va ser lliurada, amb motiu de la presentació del llibre d’en Quim Oller, al director del Museo Fayón, Miquel Ferragut; al reporter gràfic Luis Arenyas; al director de Ràdio Estel, Mn Jaume Aymar; i al director de Teatre, Lluís Pasqual, per haver representat l’obra “In Memoriam”.

El llibre té moltes anècdotes i fotografies i dibuixos de l’autor mostrant l’horror de la guerra. Entre les anècdotes està una de Negrín que va anar, quan era a Barcelona, a un dentista amic del seu pare. El dentista se’n va aprofitar i li va demanar que el seu fill de la Lleva del Biberó no anés a la guerra. I així va ser. Vaig pensar en el poder dels dentistes…

Una altra anècdota entre moltíssimes més, és veure com ateus rematats, a l’hora de morir o quan esperaven anar a morir s’encomanaven a Déu i a la Mare de Déu.


Després de la guerra, Joaquim Oller es va fer empresari i pujà una empresa que no fa gaire la compraren els japonesos.

Comentarios

entradas populares

Gaudí no era un soltrerón ni un masón

El escritor e ingeniero Josep Maria Tarragona i Clarasó (Barcelona, 1957), es un gran divulgador de la vida y obra del genial arquitecto y artista, Antoni (Anton le llamaban sus familiares y amigos) Gaudí i Cornet. Muchos escritos de JM Tarragona están en la web www.antonigaudí.org , y ahora acaba de publicar su segunda biografía de Gaudí: “ Gaudí, el arquitecto de la Sagrada Familia ”, en español, catalán e inglés. Se preparan las ediciones en alemán, francés e italiano. En la presentación del libro –que tuvo lugar en la Cripta de la Sagrada Familia—el libro fue calificado de “definitivo”, aun tratándose de una “biografía breve”. Lo entrevistamos en una salita de su despacho, especial para el Diari de Tarragona -SA.- Gaudí, ¿de Reus o de Riudoms? -JMT.- Gaudí nació legalmente en Reus. Así consta en la partida de bautismo (no había Registro Civil entonces), en su cartilla militar y en los documentos y actas notariales que le mencionan. Sin embargo, existe una tradición

El uniforme en el colegio ¿sí o no?

Ejemplar la actuación  del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg,  quien siempre lleva la misma ropa. El uniforme para ir al colegio, en los niveles obligatorios, levanta polémicas todos los años. ¿Sí o no al uniforme? Veamos qué dicen los partidarios y los detractores. Los detractores del  uniforme dicen que este señala a los niños y niñas de clase social alta. Además, el uniforme es desechado sobre todo por las niñas, que lo aborrecen muy pronto porque ellas quieren ser “distintas”, y dejar de ser “colegialas”. Así mismo -dicen los detractores- tanto chicos como chicas ven el uniforme como una cosa  antigua , de antes, no lo quieren. Los padres también piensan lo mismo: el uniforme va contra la formación de la personalidad de cada niño o niña, cuando se debe fomentar que cada alumno/a destaque por sí mismo/a. El uniforme, como su nombre indica,  uniformiza  cuando hoy cada vez más se tiende a individualizar. Los padres y educadores que  son partida

¿Por qué hay que prohibir los piropos?

                (Aleteia) Un piropo es una galantería, un cumplido, un halago, una lisonja que va dirigido a una mujer para exaltar su persona, su belleza . ¿A qué mujer no le gusta que se le diga que está muy guapa? Lo que ocurre es que la mujer está siendo peor valorada en la sociedad actual y solo es contemplada por una buena parte de los hombres como objeto de deseo . ¿Tendrá que ver con ello la ideología de género? Ese ya es otro tema. No confundir los piropos, con las expresiones groseras, bastas, soeces, bajas, en definitiva maleducadas, molestas y desagradables, que hieren la intimidad de la mujer . Prohibir o “erradicar” los piropos me parece una solemne tontería, cuando estos son galantes, delicados e ingeniosos. Sí que podrían rechazarse socialmente (no penalmente) las expresiones desagradables que ofenden a la mujer, como apunta Ángeles Carmona, presidenta del Observatorio de la Violencia Doméstica y de Género español, dependiente del Consejo General del Poder Judi