La notícia no és la presentació d’un llibre
(tants abans de Nadal). Tampoc ho és que parla de la Batalla de l‘Ebre. La
notícia és que en Joaquim Oller Viladrosa (en Quim), va presentar dijous, a
Barcelona, ell en persona i als seus 97 anys,
un llibre d’apunts seus de la Quinta del Biberón, o Lleva del Biberó, de
la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil.
Es titula “Vivències d’en Quim” i va dedicat “a totes aquelles persones que es
van veure mobilitzades i enviades a la Batalla de l’Ebre, i de manera molt
especial al meu benvolgut i respectat tinent Gambin”. Afirma que sempre ha
volgut guardar “tota la meva documentació sobre aquesta maleïda guerra”, i la
va lliurar al Museu Fayón, un poble de la Franja a la província de Saragossa.
És un dels millor museus de la Guerra Civil i el millor sobre la Batalla de
l’Ebre, segons va comentar el reporter franco-espanyol, Luis Arenyas, que
prepara un llibre sobre la Lleva del Biberó per tot Espanya.
En Quim no vol fer un llibre “sobre la
Guerra”, sinó un llibre “contra la Guerra”. Recorda que ells, de la “Lleva del
Biberó”, “érem nois nascuts l’any 1920, de 17 i 18 anys, que vam ser enviats a
primera línia de la Batalla de l’Ebre, la més cruel i llarga de totes, sense a
penes haver fet instruccions. Jo tenia 17 anys i no volia anar a la guerra,
però com tots ells vaig ser cridat i obligat a anar-hi, tot i que vaig poder
sobre viure a pesar de veure de prop la mort tantes vegades”. Va veure “tantes
barbaritats per ambdues bandes”… i la mort de molts d’aquests nois de la seva
Lleva del Biberó.
No ha volgut escriure un llibre vist des d’una
part, perquè ell està en total desacord amb la guerra i les barbaritats que
inclouen. Tant és així que a casa seva no va voler mai una joguina bèl·lica en
mans dels seus fills. Li ha espantat sempre pensar en guerres. En Quim,
catalanista molt sentit i home religiós, portà sempre amb ell –amb el perill
que això comportava al bàndol republicà—una medalla de la Mare de Déu, que el
va salvar de tants riscos i problemes.
Aquesta medalla s’ha fet reproduir amb un
disseny de Dalí, i per primera vegada va ser lliurada, amb motiu de la
presentació del llibre d’en Quim Oller, al director del Museo Fayón, Miquel
Ferragut; al reporter gràfic Luis Arenyas; al director de Ràdio Estel, Mn Jaume
Aymar; i al director de Teatre, Lluís Pasqual, per haver representat l’obra “In Memoriam”.
El llibre té moltes anècdotes i fotografies i
dibuixos de l’autor mostrant l’horror de la guerra. Entre les anècdotes està
una de Negrín que va anar, quan era a Barcelona, a un dentista amic del seu
pare. El dentista se’n va aprofitar i li va demanar que el seu fill de la Lleva
del Biberó no anés a la guerra. I així va ser. Vaig pensar en el poder dels
dentistes…
Una altra anècdota entre moltíssimes més, és
veure com ateus rematats, a l’hora de morir o quan esperaven anar a morir
s’encomanaven a Déu i a la Mare de Déu.
Després de la guerra, Joaquim Oller es va fer
empresari i pujà una empresa que no fa gaire la compraren els japonesos.
Comentarios
Publicar un comentario