L'embolic en què s'han ficat Puigdemont i Sánchez

                                            

Que Carles Puigdemont i Pedro Sánchez s'han ficat en un embolic no és descobrir res de nou, cosa que demostra la qualitat política de la classe dirigent espanyola i catalana.

Des de les pàgines del Diari ja vàrem dir fa molt de temps que el ”procés” estava dirigit per polítics poc professionals i que, per tant, el seu fracàs estava clar. I així va passar a les eleccions generals del juny del 2023, que a Catalunya les va guanyar el PSC, quedant l'independentisme després d'aquest i fins i tot del PP.

En tot el “procés” hi va haver massa malabarismes, fins al punt de transformar la política en un joc: es va jugar amb la política espanyola sense calibrar allò que l'Estat podia fer contra el “procés” i… això és més greu, es va jugar amb la política internacional.

De debò es pensava assolir la independència sense que cap estat del món (realment cap) acceptava aquesta independència? Realment es pretenia arribar a la independència sense comptar amb Espanya i Europa? O pitjor, comptant amb alguns diputats de països excomunistes d'Europa i amb Moscou, amb el Moscou de Putin?

Un dia em va preguntar el director del Diari, en aquell temps Josep Ramon Correal, si creia que els russos estaven posats en el tema del procés, i li vaig dir que sí, encara que jo pensava que era només una ajuda “tecnològica”, és a dir, una col·laboració a través de les xarxes socials.

El dia que es va proclamar la independència de Catalunya, fora del Parlament hi havia televisions, nombrosos periodistes i tècnics tussos o al seu servei. Vaig comprovar com estaven d'interessats en el ple del Parlament aquell dia, confirmant el que ja sabia: els russos donaven suport al “procés".

També es va contactar amb els xinesos!, amb Pekin. Però en aquest cas, els asiàtics no volien tenir problemes amb Madrid, per poder continuar amb la seva “Ruta de la Seda”, on pretenien que Espanya hi fos.

Ara ha tornat a sortir tot una altra vegada. No hauria estat millor deixar-ho córrer? Però no. Pedro Sánchez, amb la seva gran ambició per aferrar-se al govern, ha volgut pactar amb els homes del “procés”, amb l’agreujant que ha provocat un enfrontament amb el poder judicial a causa de l’amnistia. Una amnistia que no ha estat aprovada pel Congrés dels Diputats, i qui sap si s’aprovarà, o sigui si passarà tots els filtres.

Un enfrontament de poders de l’Estat mai pot acabar bé. Tampoc acaben bé les trencadisses en un país. No seria temps de tancar el tema? No n’hi ha prou amb indults?

I una altra pregunta, ¿no ha arribat ja el moment de què els polítics del procés passin pàgina, com ha fet l’Artur Mas, i donin per acabat el seu protagonisme polític per deixar pas a uns altres? Ara l’amnistia està paralitzada.

¿Deixem-ho així?