Ir al contenido principal

L'embolic en què s'han ficat Puigdemont i Sánchez

                                            


Que Carles Puigdemont i Pedro Sánchez s'han ficat en un embolic no és descobrir res de nou, cosa que demostra la qualitat política de la classe dirigent espanyola i catalana.

Des de les pàgines del Diari ja vàrem dir fa molt de temps que el ”procés” estava dirigit per polítics poc professionals i que, per tant, el seu fracàs estava clar. I així va passar a les eleccions generals del juny del 2023, que a Catalunya les va guanyar el PSC, quedant l'independentisme després d'aquest i fins i tot del PP.

En tot el “procés” hi va haver massa malabarismes, fins al punt de transformar la política en un joc: es va jugar amb la política espanyola sense calibrar allò que l'Estat podia fer contra el “procés” i… això és més greu, es va jugar amb la política internacional.

De debò es pensava assolir la independència sense que cap estat del món (realment cap) acceptava aquesta independència? Realment es pretenia arribar a la independència sense comptar amb Espanya i Europa? O pitjor, comptant amb alguns diputats de països excomunistes d'Europa i amb Moscou, amb el Moscou de Putin?

Un dia em va preguntar el director del Diari, en aquell temps Josep Ramon Correal, si creia que els russos estaven posats en el tema del procés, i li vaig dir que sí, encara que jo pensava que era només una ajuda “tecnològica”, és a dir, una col·laboració a través de les xarxes socials.

El dia que es va proclamar la independència de Catalunya, fora del Parlament hi havia televisions, nombrosos periodistes i tècnics tussos o al seu servei. Vaig comprovar com estaven d'interessats en el ple del Parlament aquell dia, confirmant el que ja sabia: els russos donaven suport al “procés".

També es va contactar amb els xinesos!, amb Pekin. Però en aquest cas, els asiàtics no volien tenir problemes amb Madrid, per poder continuar amb la seva “Ruta de la Seda”, on pretenien que Espanya hi fos.

Ara ha tornat a sortir tot una altra vegada. No hauria estat millor deixar-ho córrer? Però no. Pedro Sánchez, amb la seva gran ambició per aferrar-se al govern, ha volgut pactar amb els homes del “procés”, amb l’agreujant que ha provocat un enfrontament amb el poder judicial a causa de l’amnistia. Una amnistia que no ha estat aprovada pel Congrés dels Diputats, i qui sap si s’aprovarà, o sigui si passarà tots els filtres.

Un enfrontament de poders de l’Estat mai pot acabar bé. Tampoc acaben bé les trencadisses en un país. No seria temps de tancar el tema? No n’hi ha prou amb indults?

I una altra pregunta, ¿no ha arribat ja el moment de què els polítics del procés passin pàgina, com ha fet l’Artur Mas, i donin per acabat el seu protagonisme polític per deixar pas a uns altres? Ara l’amnistia està paralitzada.

¿Deixem-ho així?

 

Comentarios

entradas populares

Gaudí no era un soltrerón ni un masón

El escritor e ingeniero Josep Maria Tarragona i Clarasó (Barcelona, 1957), es un gran divulgador de la vida y obra del genial arquitecto y artista, Antoni (Anton le llamaban sus familiares y amigos) Gaudí i Cornet. Muchos escritos de JM Tarragona están en la web www.antonigaudí.org , y ahora acaba de publicar su segunda biografía de Gaudí: “ Gaudí, el arquitecto de la Sagrada Familia ”, en español, catalán e inglés. Se preparan las ediciones en alemán, francés e italiano. En la presentación del libro –que tuvo lugar en la Cripta de la Sagrada Familia—el libro fue calificado de “definitivo”, aun tratándose de una “biografía breve”. Lo entrevistamos en una salita de su despacho, especial para el Diari de Tarragona -SA.- Gaudí, ¿de Reus o de Riudoms? -JMT.- Gaudí nació legalmente en Reus. Así consta en la partida de bautismo (no había Registro Civil entonces), en su cartilla militar y en los documentos y actas notariales que le mencionan. Sin embargo, existe una tradición ...

El uniforme en el colegio ¿sí o no?

Ejemplar la actuación  del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg,  quien siempre lleva la misma ropa. El uniforme para ir al colegio, en los niveles obligatorios, levanta polémicas todos los años. ¿Sí o no al uniforme? Veamos qué dicen los partidarios y los detractores. Los detractores del  uniforme dicen que este señala a los niños y niñas de clase social alta. Además, el uniforme es desechado sobre todo por las niñas, que lo aborrecen muy pronto porque ellas quieren ser “distintas”, y dejar de ser “colegialas”. Así mismo -dicen los detractores- tanto chicos como chicas ven el uniforme como una cosa  antigua , de antes, no lo quieren. Los padres también piensan lo mismo: el uniforme va contra la formación de la personalidad de cada niño o niña, cuando se debe fomentar que cada alumno/a destaque por sí mismo/a. El uniforme, como su nombre indica,  uniformiza  cuando hoy cada vez más se tiende a individualizar. Los padres ...

El esperpento muy mediático de Puigdemont estaba muy preparado

                                Por Salvador Aragonés El esperpento muy mediático de Carles Puigdemont estaba muy preparado, no solo en su ejecución, sino sobre todo en las complicidades con las que contaba: complicidades por parte de la policía española y de los mossos d’esquadra, por pate de su partido, parlamentarios incluidos, y hasta el presidente del Parlament, Josep Rull. Se sabía el día y la hora en que había de aparecer sobre una tribuna al lado del Arco de Triunfo de Barcelona. Lo sabían los políticos, los principales dirigentes de Junts que arroparon a Carles Puigdemont, incluido el president del Parlament ¡y hasta Artur Mas!, toda la prensa –por supuesto TV3—que enviaron a redactores. fotógrafos y cámaras al lugar de los hechos en la hora y lugar indicados… Estaban todos, menos la policía autonómica, los mossos. Tampoco había nadie en la frontera, ni policías, ni Guardia Civi...