Que Carles Puigdemont i
Pedro Sánchez s'han ficat en un embolic no és descobrir res de nou, cosa que
demostra la qualitat política de la classe dirigent espanyola i catalana.
Des de les pàgines del
Diari ja vàrem dir fa molt de temps que el ”procés” estava dirigit per polítics
poc professionals i que, per tant, el seu fracàs estava clar. I així va passar
a les eleccions generals del juny del 2023, que a Catalunya les va guanyar el
PSC, quedant l'independentisme després d'aquest i fins i tot del PP.
En tot el “procés” hi va
haver massa malabarismes, fins al punt de transformar la política en un joc: es
va jugar amb la política espanyola sense calibrar allò que l'Estat podia fer
contra el “procés” i… això és més greu, es va jugar amb la política internacional.
De debò es pensava
assolir la independència sense que cap estat del món (realment cap) acceptava
aquesta independència? Realment es pretenia arribar a la independència sense
comptar amb Espanya i Europa? O pitjor, comptant amb alguns diputats de països
excomunistes d'Europa i amb Moscou, amb el Moscou de Putin?
Un dia em va preguntar el
director del Diari, en aquell temps Josep Ramon Correal, si creia que els
russos estaven posats en el tema del procés, i li vaig dir que sí, encara que
jo pensava que era només una ajuda “tecnològica”, és a dir, una col·laboració a
través de les xarxes socials.
El dia que es va
proclamar la independència de Catalunya, fora del Parlament hi havia
televisions, nombrosos periodistes i tècnics tussos o al seu servei. Vaig
comprovar com estaven d'interessats en el ple del Parlament aquell dia,
confirmant el que ja sabia: els russos donaven suport al “procés".
També es va contactar amb
els xinesos!, amb Pekin. Però en aquest cas, els asiàtics no volien tenir
problemes amb Madrid, per poder continuar amb la seva “Ruta de la Seda”, on
pretenien que Espanya hi fos.
Ara ha tornat a sortir
tot una altra vegada. No hauria estat millor deixar-ho córrer? Però no. Pedro
Sánchez, amb la seva gran ambició per aferrar-se al govern, ha volgut pactar
amb els homes del “procés”, amb l’agreujant que ha provocat un enfrontament amb
el poder judicial a causa de l’amnistia. Una amnistia que no ha estat aprovada
pel Congrés dels Diputats, i qui sap si s’aprovarà, o sigui si passarà tots els
filtres.
Un enfrontament de poders
de l’Estat mai pot acabar bé. Tampoc acaben bé les trencadisses en un país. No
seria temps de tancar el tema? No n’hi ha prou amb indults?
I una altra pregunta, ¿no
ha arribat ja el moment de què els polítics del procés passin pàgina, com ha
fet l’Artur Mas, i donin per acabat el seu protagonisme polític per deixar pas
a uns altres? Ara l’amnistia està paralitzada.
¿Deixem-ho així?
Comentarios
Publicar un comentario